Els colonitzadors del segle XXI

Resulta que un jove finlandès de 26 anys, va ser arrestat diumenge a l’illa de Pascua (Xile) després d’haver arrancat part de la orella a un 'moai' ubicat en un altar ('ahu') de la platja d’Anakena. El turista ha estat muntat amb 12.000€.

No se de que ens estranyem. Com deien ahir al cafè de la república de Catalunya radio, no fa gaires anys els colonitzadors Europeus s’en va fer un fart de robar escultures i monuments d’altres països per omplir el Louvre de Paris o el British Museum a Londres. Allà es poden trobar des de sarcòfags de l’antic Egipte fins a restes de l’imperi Maya, passant per escultures africanes i relíquies dels indis.

Pel que es veu, l’estàtua li va semblar majestuosa, i es per això que volia endur-se’n un record al seu país. Arriben els colonitzadors del segle XXI.

Us deixo amb un link de l’Illa de Pascua:

http://es.youtube.com/watch?v=e-lKVJKvbfA&feature=related

Bona ruta

Trobarem a faltar el teu somriure;

dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,

però el record de la vall, on vas viure,

no l'esborra la pols del camí.

El teu front dur la llum de l'albada,

ja no el solquen dolors ni treballs,

i el vestit amarat de rosada

es vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat

i aquest cor que ara guarda la pena,

tan amarga del teu comiat.

Chikilicuatre a Eurovisió

Durant anys s’han estat buscant formules perquè la llengua Catalana fos present al Festival d’Eurovisió. Primerament a traves de la selecció de l’Estat Espanyol i finalment com a representants d’Andorra, el país veí, amb el qual la nostra llengua va ser escoltada per milers d’Europeus.

Quan Eurovisió encara era un festival seriós, en Joan Manuel Serrat es va negar a participar-hi al ser-li prohibit cantar en la seva llengua, el Català. Va ser l’any en que Massiel va guanyar amb el ja famós “la la la”.

Ara que Eurovisió ja no es mes que un circ de freaks i que ja ha perdut interès com a possible plataforma pel reconeixement del Català, s’ha omplert de freaks. L’últim en entrar en escena es l’actor del programa d’Andreu Buenafuente, David Fernández, que enfundat en un vestit caspós d’Elvis es fa dir Rodolfo Chikilicuatre.

El mes fort es que en la selecció d’ahir a TV1, aquest personatge freak ha sortit escollit per representar Espanya a Eurovisió. Tal i com diuen els guiris “Spain is diferent”.

Us deixo amb el vídeo en qüestió:








http://www.youtube.com/watch?v=74mBEXL9UgM

Quin ridícul mare meva.

La cultura de l'aigua

LA CARA

Amb l’excusa de subministrar aigua als horts del País Valencia i Murcia, durant anys han estat pressionant a Catalunya per dur a terme el transvasament de l’Ebre. En cap moment crec que es pugui negar l’aigua als pagesos, però quan el motiu real del transvasament no es aquest sinó que amb l’especulació habitual volen fer camps de golf, grans urbanitzacions i zones d’estiueig pels senyorets de calers, es quan considero que no hi ha dret. Grans manifestacions dels pobles regants de l’Ebre i de tot el País han fet que se sentis la veu del poble davant de les administracions i els partits politics partidaris d’aquest transvasament. El canvi de color del partit governant a Espanya ha parat de moment aquesta aberració però cal estar alerta. Ningú ens assegura que això estigui parat del tot.

LA CREU

En aquests moments de sequera extrema que assola el País, resulta que la setmana passada es va fer pública l’existència d’un escapament al terme municipal de Badalona de 216.000 litres diaris. Tot seguit l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va donar a conèixer l’existència de quatre fissures més a les poblacions de la Roca del Vallès, Vallromanes, Tiana i Santa Coloma de Gramenet.

Com pot ser que estiguem manifestant-nos contra el transvasament i potenciant una nova cultura de l’aigua, si quan mirem cap enrere resulta que no som capaços d’administrar els nostres propis recursos?

Ha tornat l'hivern

Ha trigat però sembla que finalment tindrem uns dies d’hivern a Catalunya. Ahir les temperatures varen baixar de forma vertiginosa i si diumenge teníem temperatures mes primaverals de cop i volta han tornat els abrics, bufandes i orelleres per combatre aquest fred gelat. Realment es trobava a faltar.

Els últims anys hem tingut hiverns molt freds i estius amb una calor ofegadora i no deixa de ser curiós que es quan tothom ens alerta de l’estat de la capa d’ozó i de les conseqüències de la mala gestió que fem del planeta, un planeta on hi ha cada cop mes animals en perill d’extinció, on els oceans i mars guanyen cada cop mes terreny a les costes, on l’especulació amb les energies fa que estiguem esgotant els recursos naturals que ens dona la natura, on les guerres son el pa de cada dia, on el consumisme esta absorbint les persones .... realment volem aquest planeta??

La terra es bonica però si no la cuidem deixarà de ser-ho. Cal deixar les coses millor de com les hem trobat.

Torna la febre de l'or

Doncs resulta que l’altre dia sortia a tos els mitjans la següent noticia:

“A l’àrea metropolitana de Barcelona es consumeixen cada dia mes de 70.000 dosis de cocaïna, segons han revelat uns anàlisis realitzats a les aigües residuals que arriben a la depuradora de El Prat de Llobregat (Barcelona).
La cocaïna que es consumeix, a l’igual que la majoria de les drogues, es metabolitza i expulsa a les poques hores a través de l’orina, per tant es possible determinar quines substàncies i en quina quantitat s’han consumit en una determinada àrea geogràfica a través del anàlisis de les seves aigües residuals.
Els resultats obtinguts han revelat que 1,3 milions de persones consumeixen unes 20.000 dosis diàries de cocaïna, el que suposa entre 1,5 y 2 kilograms d’aquesta substancia estupefacient. Aquestes xifres es dupliquen quan arriba el cap de setmana, en que els nivells creixen fina a les 40.000 dosis.”

Aviat succeirà com a l’antic Oest. Els nostres rius s’ompliran de buscadors d’or “estupefaent” que filtrant l’aigua podran aconseguir grans quantitats de cocaïna per revendre-la o per autoconsum.

Es crearan petites poblacions al voltant dels grans filons de cocaïna liquada, amb escoles, tabernes, grans superfícies.

Però un dia, quan la nostra societat es doni compte que aquest no es el camí i que les drogues no fan mes que destruir-te, aleshores i nomes aleshores aquestes petites poblacions desapareixeran i tornarà a sortir el sol.

El camí continua

Desprès de molt de temps publicant articles a bloc.cat he decidit canviar a blogspot.com per poder seguir publicant articles sense problemes tècnics.

Espero que sigui uns canvi positiu.