divendres, 25 d’abril del 2008

L’arròs, d’aliment basic a eina especulativa

ARRÒS m.
I. // 1. Planta de la família de les gramínies: Oryza sativa L.; cast. Arroz. Té les rels primes, fibroses i fasciculades; la tija dreta, cilíndrica, de 0,60 a 1,20 m. De llarg; les fulles alternes; les flors verdes, blanquinoses, en espiguetes que formen una gran panolla; els fruits son uns grans blancs, ovalats, molt usats en l’alimentació.

Tal i com diu el diccionari l’arròs es un aliment molt usat en l’alimentació. A casa nostra el podem fer a la cassola, negre, en paella, mar i muntanya i moltes mes especialitats culinàries que fan gaudir els nostres paladars.

En canvi, si mirem als països subdesenvolupats, ens donem conte que l’arròs i altres cereals similars son l’aliment basic de la seva dieta alimentaria i per tant imprescindible per a la seva subsistència.

Fa un temps, a algú se li va ocórrer crear uns vehicles que funcionen amb biodiesel. El biodiesel es un combustible sintètic líquid que s’obté a partir de lípids naturals com olis vegetals o greixos animals. Com a iniciativa ecològica es una bona idea, però com sempre ja hi ha hagut gent que ha vist l’opció de negoci i ha enterbolit la proposta.

El baix nivell d’estocs dels principals cereals, l’augment de la demanda alimentaria a la Xina i l’Índia, el canvi climàtic, la utilització de productes agrícoles per fabricar biocombustibles, i la inversió especulativa en aquests productes com alternativa a un petroli pels núvols i un dolar baix han provocat l’alça generalitzada dels preus.

Als Estats Units d'Amèrica ja ha començat el racionament d'aliments com l'arròs i als països pobres cada cop costa mes trobar aliments. A moltes zones no hi ha gaires aliments i el poc que hi ha esta pels núvols i per tant es impossible que ho puguin pagar. Les grans empreses que han decidit apostar pel biodiesel emmagatzemen grans quantitats de cereals per especular i pujar el preu d’aquest combustible.

L’altre dia deien a les noticies que a la ciutat de Nova York ha disminuït el donatiu d’aliments per a la gent necessitada. Tot això es conseqüència de l’alça del preu dels aliments i en concret dels cereals que, tal i com deia al principi d’aquest article, son aliments bàsics.

"Pensa globalment i actua localment"

dimarts, 22 d’abril del 2008

L'olor de les flors

Les flors ja no fan l’olor que feien anys enrere. Almenys a les grans ciutats.

Estudis recents arriben a la conclusió que el motiu d’aquesta falta d’olor es la contaminació de l’aire. L'olor d'una flor, en condicions normals, pot arribar a 1500 metres de distància. En canvi, amb la contaminació actual amb prou feines pot arribar a 300 metres.

Segurament per l’olfacte humà es complicat percebre l’olor de les flors passats uns quants metres, però els insectes detecten les olors a centenars de metres. Aquest olfacte tant fi l'utilitzen per detectar les flors i d'aquesta manera agafar el pol·len i a l'hora polinitzar les altres flors. Si es redueix la capacitat de detectar l'olor de les flors aquestes funcions queden interrompudes i per tant es trenca el cicle de polinització.

Hi ha països com els Estats Units d’Amèrica, on ja s’ha notat el descens de colònies d’abelles sense motiu aparent. Si fem cas a aquests estudis podríem dir que el procés de despolinització ja ha començat.

Esperem que al nostre país baixi l’índex de contaminació per poder seguir disfrutant de la natura. Es complicat però encara hi ha esperances.

Us imagineu l’olor que faria la Rambla de Catalunya el dia de Sant Jordi si no hi hagués contaminació? Semblaria que estiguéssim passejant en un camp ple de rosers florits.

M’entres siguem capaços de somiar hi ha esperança.

dijous, 17 d’abril del 2008

Salvem les alzines del Tibidabo

Resulta que l’empresa que gestiona el Tibidabo, com a eina de promoció i millora del parc d’atraccions, ha decidit muntar una nova muntanya russa. Que be, pensaran els infants de Barcelona, quin parc d’atraccions mes maco que tenim.

Llàstima que per poder fer aquesta monstruositat s’hagi de talar un alzinar format per 40 alzines. Pel que m’han comentat, un alzinar d’aquesta grandària triga mes de 100 anys a créixer.
Malament anem quan prioritzem una instal·lació d’oci consumista a un alzinar que aporta una cosa que avui en dia, a Barcelona, es primordial, l’oxigen.

Mirant fotos del Tibidabo de fa cent anys, es veu una muntanya pelada, lliure, símbol de natura i de frontera de Barcelona amb la resta del país. Avui en dia, tot son cases, parcs d’atraccions i antenes.

Aquest mati a Catalunya Radio han donat la noticia que uns joves, membres d’una associació ecologista, s’han encadenat a les alzines per impedir que les continuïn talant. Segurament serveixi de poc, però mentre hi hagi gent com els membres d’aquesta associació, al menys, farem bullir les consciencies dels que consenten, amb el seu silenci, la llei del totxo per sobre de l’equilibri natural.

Salvem l’alzinar del Tibidabo.

http://es.youtube.com/watch?v=Jcrwu6WGoMs&feature=related

dilluns, 14 d’abril del 2008

Els reality show, nous colonitzadors del nou mon

Seguint amb l'article dels nous colonitzadors, resulta que un equip de TV d’una productora Britànica, que estava buscant tribus aïllades a l’Amazònia Peruana per a un reality show, quan van veure com era la comunitat matsigenka de Yomybato que estaven autoritzats a gravar, es van mostrar decebuts per considerar que estaven “occidentalitzats” i varen decidir remuntar el riu en busca de comunitats indígenes que viuen aïllades en mig de la selva.

La conseqüència d’aquests contactes van ser quatre indígenes morts per grip i uns quants mes de malalts.

La productora ho nega tot, però el mes preocupant de tot es que no son d’estranyar aquestes conductes que l’únic que porten es a la destrucció de les comunitats que encara es mantenen en equilibri amb la natura.

Si us plau, que els deixin en pau.

http://es.youtube.com/watch?v=jEOkxRLzBf0
John Lennon - Imagine